FAMÍLIES I TEGNOLOGIES

Els primers projectes nacionals no representaven la importància de les TIC (LOGSE), en aquell temps no hi havia impacte. Però, en  la LOE sí que es varen desenvolupar, malgrat aquest impuls, la LONCE torna a tenir una visió de suport però no de creació, és a dir, no s’usen les tecnologies per aprendre.

 

En moltes ocasions he tingut por amb l’univers de les TIC i la meva filla, per això, entenc  que les famílies tinguin aquesta sensació. Les famílies hem de passar per una formació, és a dir, com a pares tenim por perquè desconeixem que es pot fer amb les TIC.

 

Socialment, les notícies que tenen més divulgació sobre l’ús de les tegnologies no solen ser molt positives, donat que el més negatiu ven molt més. Podríem dir, que aquesta por de les famílies sobre la utilització de  les TIC per els més petits de la llar és desenvolupada per una bretxa generacional.

Aquí teniu un esquema que vàrem realitzar a clase.

 

 

 

Per fer experiències hem d’ajudar a formar a les famílies, podem fer activitats amb les TIC i invitar-les a participar, per exemple podem fer un blog a on les famílies puguin participar.

També, podem dir als nens que facin fotos, o un mapa del recorregut de les seves vacances perquè després ens expliquin les seves experiències mitjançant un vídeo o imatges. Per exemple, en S’olivera a l’aula de la meva filla han fet Powers amb la informació que han cercat, després se’ls han intercanviat per estudiar i també els han utilitzat per fer una exposició multimèdia dels temes tractats.

Saez, parla sobre les fases de la informació, del coneixement i de l’ús, en aquest sentit puc dir, que em trobo el la fase de l’ús com a mare, donat que amb l’experiència d’aquests anys puc dir que he après a utilitzar infinitat d’eines. Però, com a futura docent això em servirà per fer activitats i suplir aquests dèficits.

 

Com a futura mestre, he d’obrir la ment i les portes a les famílies i m’hauré de qüestionar si les TICS les fem servir com a metodologia per aprendre o per l’ús?

És molt necessari introduir les eines, hem vist eines, però també tenim a les famílies i tot això ho hem d’observar com un gran conjunt. Les bretxes generacionals són un impediment en aquesta inclusió, donat que els nens són natius digitals, però l’ús racional de les tic ens donen moltes avantatges, per exemple, el correu electrònic, ens permet comunicar-nos amb persones de països molt allunyats i a més a més, a una velocitat molt ràpida.

Què poc fer per unificar a les famílies i a les tics?

Per a mi, uns dels principals inicis seria el de crear  ponts. En aquests ponts, necessitaríem donar el primer pas, és a dir, fer una invitació a les famílies, crear un vincle de confiança i de seguretat. Després, passaríem a fer que les famílies siguin les nostres aliades, hem de reflectir que el docent vol aconseguir els mateixos objectius que les famílies. I per últim, hem de crear un pla d’actuació TIC. Aquí m’agradaria posar el link d’una entrada de segon a un reflexionava sobre les famílies.

Ens aquestos anys de carrera he après que la  família i l'escola han de compartir un objectiu comú i aquesta formació integral i harmònica del nen al llarg dels diferents períodes del desenvolupament humà i del procés educatiu ha de realitzar-se mitjançant les tecnologies. Aquests tres sistemes, necessiten estar connectats i entrellaçats per garantir l'estabilitat i l'equilibri per a una formació adequada.

En aquest pla d’actuació TIC, hem de conèixer a les famílies (per desenvolupar-lo podríem utilitzar qüestionaris), també hauríem de crear un canal d’informació per a les famílies, donar suport de formació i obrir les portes del centre perquè les famílies pugin participar activament als centres.

Aquí us deixo un vídeo molt divertit, espero que us agradi.  
  

FASES I INOVA-TIC

Bon dia tothom,

En aquesta entrada parlaré dels beneficis que ens aporten la utilització de les tic dins de les aules, un exemple de metodologia i les diferents cinc fases en les quals com a mestres ens podem trobar quan utilitzem les TIC.

La situació de les TIC més comuns, en les aules és que s’incorporin com a eines puntuals, aïllades i inconnexes, per exemple, jo he pogut observar que en l’escola de la meva filla es posa un racó d’ordinador, però, és aquesta una bona o una mala pràctica? Reflexionat m’he adonat que les tecnologies en aquest cas s’utilitzen de forma aïllada i inconnexa.

 

 Aquesta visió és la que ens podem trobar a les aules, podríem dir, que és el punt de partida per anar caminant als objectius principals, que per a mi ara són  el de l’ús de les TIC per a crear i per a compartir.

A més a més, he de dir que en les escoles hi ha diferents ferramentes que podem utilitzar, com per exemple, les càmeres, pissarres digitals, ordinadors i crec que les podem emprar per documentar el procés,  i així els nens podran reflexionar sobre què han après, com ho han fet i el més els ha agradat.  En aquesta línia, m’agradaria mencionar a l’escola de  CanCantó, donat que crec que és una de les més pioneres de l’illa d’Eivissa.

També, vàrem comentar la conferència que en Jordi Adell va fer a Eivissa, ell va parlar que com a docents podem anar més enllà, quedar-nos igual o abalançar-se amb les TICS. Així mateix vàrem llegir una lectura a on ell ens presenta “La caza del tesoro”.

 

 Aquesta ferramenta és molt útil i el més bàsic es fer les preguntes correctes amb una final i general, com a conclusió del tema. És una estratègia que pot ser utilitzada per anar un pas endavant i és molt adient per a l’educació infantil donat que a un nen de tres anys no li podem demanar que cerqui informació tot solet.

Si volem construir amb les tecnologies, podem fer que els propis nens construeixin els Powers Points, o també, podem fer rutes d’interès cultural a on els petits hagin de fer ses seues imatges  i descriure el procés.   

 Tota aquesta ideologia d’avanç amb les tecnologies educatives, surt de la teoria d’Acot, en elles el professorat passa per cinc fases, aquestes són molt complexes donat que pot ser que el mestre no avanci i faci el mateix. En aquest esquema podeu veure reflectides les diferents fases.

En el primer pas, aprenem a utilitzar les eines, podem fer el mateix treball que fèiem amb el paper però amb els TIC, per exemple una fitxa amb l’orinador. En el segon graó, faríem exàmens amb l’ordinador a on el mestre rebria les notes dels alumnes i s’estalviaria temps que podria aprofitar. Després, podríem  fer gravacions musicals dels alumnes i així ells mateixos es podrien escoltar i avaluar. I per últim, crear ferramentes o formes d’utilitzar-les que mai havia fet ningú.

Però, he de dir que crec que el més important, és fer coses que mai havia fet jo mateixa, és a dir, per a mi el més important és superar-me a mi, no superar als demes i en aquesta part he de dir que soc conscient que he d’aprendre molt i millorar però també, si dono una ullada a quan vaig començar la universitat m’he adono que el meu recorregut a set molt fructífer, de tot que avui en dia se utilitzar i del profit que puc treure de totes les eines. Aquí us posaré una de les meves primeres entrades en les que la lletra quasi no es pot llegir.

Per altra banda, he de dir que els mestres es formen per guiar als seus alumnes, però, què passa amb els professors? Ells normalment han estudiat una carrera, fent per una part el contingut i després estudien el CAP que és més pedagògic per poder donar classes. És a dir, són dos grups inconnexos, sense cap tipus de linealitat.

 

http://www.tpack.org/

 

Aquests dos anys són suficients? Des del meu punt de vista, he de dir que no. Ara mateix, ja es donen cursos més evolucionats, i més a més, s’han incorporats cursos tics i podem trobar dos grups junts, però hem d’aconseguir que  la pedagogia, el contingut i les tics, estiguin juntes, totes tres en un mateix camí.

Per finalitzar, us deixo aquest vídeo dels alumnes de Can Cantó, Quina il·lusió que transmeten al treballar amb les tics!

 

 

L'EVOLUCIÓ DE LES TICS EN LA LEGISLACIÓ EDUCATIVA

En aquesta entrada, m’agradaria  explicar les diferents transicions que s’han produït en  els programes institucionals a finals del S.XX, en les dècades dels 70/80 es varen fer les primeres formacions, els primers projectes de caràcter  estatal i les primeres gestions administratives. Després, en la dècada del 90, per la crisi el finançament es va estancar aquest desenvolupament i vàrem poder observar un retrocés, a més a més, a dins de la LOGSE no es contemplava la inclusió de les tecnologies . Això, va produir una revolució pedagògica que criticava aquest enfonsament. En aquest esquema podeu veure e retrocés que varen tenir les tecnologies a Espanya:

 

Quan era petita, en el 1992 la meva mare ens va portar en la EXPO’92 de Sevilla i me’n recordo que el més em va agradar varen ser uns  ordinadors  amb els quals podies fer fotografies, les podies modificar i buscar informació sobre les actuacions o els diferents pavellons. Tot aquell món en va deixar perplexa, donat que tenia un ordinador a casa però no em produïa molta motivació, no podia cercar informació tant sols el feia servir per escriure textos.

Però, gràcies a la “tercera revolució” del segle XXI, es varen millorar els sectors empresarials i industrials. Espanya va ser uns dels últims països en aquest procés i és difícil de comprendre, com podem ser el més car de tota Europa en els pagaments mensuals que fan possible connectar-se  a la xarxa. Els partits polítics no s’ha donen que aquesta eina obri les portes? Que amb elles pots crear i construir? No crec que no ho vegin, però segur que no estan disposats a  donar pressupost, ni a reflexionar sobre els models educatius que beneficien al alumnat del present. Al contrari, en aquest esquema realitzat a classe podem veure els impulsos d’Europa, l’ampliació en la formació docent i el E-Learnning.

 Malgrat que en Espanya la situació no era la més adient, en el 2005 es va començar amb un nou projecte que es diu el  Xarxipèlag, a on s’inclou tot un conjunt de propostes i recomanacions sobre el procés d'instal·lació, configuració i administració de les xarxes informàtiques en els centres,  per avançar al Xarxipèlag 2.0, es posa a l’abast  nou equipament provinent del Pla de Modernització Educativa. En la imatge, podeu trobar tot aquest procediment:

 

 

En conseqüència, d’aquestes polítiques d’inclusió i amb la llei de 1x1, a les aules ja podem gaudir de mini ordinadors. Però, com podeu veure en l’esquema,  tota aquesta situació torna a caure i ara no hi ha cap proposta que veli per la inclusió de les tecnologies dins l’aula.

A més a més, dins l’aula ens trobarem amb nens que han nascut amb les tecnologies i per això crec que com a futura docent he de repensar l’educació, donat que la formació docent ja no pot ser solament tecnològica ara també ha de ser metodològica. Com a mare i alumne crec que les notes dels exàmens no reflecteixen quins nens saber fer , si no quins són els que guarden per més temps la informació.

Aquí deix el link d’una entrada meva que parla sobre una situació a l’escola de la meua filla... Ens varen citar a tots el pares per a una reunió, una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes...

 

Avui en dia les TICS s’han de desenvolupar com a eina didàctica, és a dir, els nens han de crear i aprendre.  Però, també les podem utilitzar per a desenvolupar la comunicació, per organitzar els centres. En l’esquema podeu veure les parts del pla TIC.

 

Per altra banda dir, que crec que les TICS són molt importants, però, sempre les hem d’utilitzar després de fer reflexions, donat que no podem posar a fer Blogs a nens de 3 anys però podem trobar les eines perquè els nens de 5 anys comencin a fer els seus Blogs.

En conclusió, he aprés que per a treballar amb les TICS, hem de tractar-les com a qualsevol projecte, hem de preguntar-nos què, com, quan, perquè, a on i amb qui ho volen treballar?

Aquí deix un vídeo d’en Jordi Adell en el que diu “El mercado de las TIC en educacion está comenzando a ofrecer productos y servicios, y una manera de entender su integración y uso, acorde con las prácticas de la mayor parte del profesorado. Eso significa que estamos asistiendo a propuestas muy poco innovadoras desde el punto de vista didáctico...”

 

LES POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

            El software  educatiu reuneix els seus esforços  baix la fórmula màgica d’aprendre jugant i experimentant. Però, hem de pensar que hi ha un increment d’usuaris, fins i tot, avui en dia podem trobar alguns programes dirigits a nens de 18 mesos, Això és positiu? Podem treballar amb els nens petis  i amb els software? Personalment, crec que si però amb molta cura.

Per això, crec que és molt important el paper que desenvolupem amb les TIC dins de les aules com diu en Haugland “els efectes dels ordinadors és responsabilitat de les persones adultes”. 

 

       A més a més, segons en Santos Urbira podem tenir presents algunes consideracions a l’hora de fer un software educatiu, o per altra, banda observar si el producte és adequat pels nens, com per exemple; una exposició vistosa, obsequis, diferents nivells, instruccions clares, sons que ajudin a evolucionar i sobretot que disposin d’una guia didàctica a on es puguin reflectir els objectius pedagògics i una breu manual d’utilització. Però, he de dir que en un joc de la pàgina Agrega, els resultats de l’avaluació han demostrat que el joc tenia alguns punts que hauria de millorar, perquè els nens puguin aprofitar-lo al 100%, és a dir, hem de tenir molta cura del que posem a l’abast dels nens donat que en aquest món l’economia està per damunt de l’esperit pedagògic.

En aquest esquema que hem realitzat a classe, podeu veure les característiques més importants dels software per a l’educació infantil:

Així mateix, m’agradaria enfonsar-me més en el món dels software, i per això, crec que la creació del conte que hem de fer i les pràctiques que anem fent  cada dia a classe, em servirà molt per aprendre ferramentes i utilitats totalment desconegudes per a mi.

Tot seguit, us parlaré dels tres tipus de software segons en Valverde. En primer lloc, tenim l’Hipertext que són textos units per links o nexes, després pugem un grau més de dificultat i ens trobem, amb l’hipermèdia que són textos amb imatges o vídeos  i per últim, està el software multimèdia en el qual “es parlen tots els llenguatges”. En aquest aspecte, puc dir que aquest avanç és com qualssevol en la vida, per exemple, quan comences a escriure fas paraules, després pots arribar a escriure frases i fins i tot podràs escriure llibres, amb aquesta reflexió em qüestiono fins a on arribarem amb les tecnologies? Quin tipus de software tindrem en el futur?  

Per aquestes respostes, haurem d’esperar però ara us deixaré un esquema del que tenim avui en dia i així el podrem ampliar amb les novetats del futur.

Si ens posem a observar el software en l’educació, podem pensar que el primer propòsit és purament lucratiu, el fet, es que es presenta amb diferents colors o sons que inciten a que els nens els usin, però com futura docent i professional crec que he de buscar l’equilibri. Per això, m’agradaria deixar el link d’una de les meues primeres entrades a on vaig escriure els compromisos com a docent.

I per finalitzar, us deix un vídeo a o on explica pàgines de software educatiu, les parts més importants i els manuals d’utilització, esper que us agradi.

Fins la pròxima entrada!
 

 

EL MEU P.L.E...

Bon dia a tothom!

Avui en aquesta entrada parlaré del PLE, però abans m’agradaria recordar què és. Ho podria definir, com el conjunt d’eines que utilitzem per a comunicar-nos, expressar-nos, per cercar informació en la xarxa o com a resposta a aquesta generació, és a dir, com diu en Castañeda, L. y Adell, J. (2013) “El interés del PLE no reside tanto en su novedad conceptual o tecnológica, como en la asunción de una perspectiva sobre la educación que intenta responder al gigantesco cambio tecnológico y cultural que ha tenido lugar en las últimas dos décadas en nuestra sociedad”.

 

Per això, en primer lloc m’agradaria donar una ullada al passat, establint comparacions respecte al principi del meu camí universitari. El primer any,  vàrem fer un PLE en conjunt en l’assignatura de Didàctica. Aquest és:

He de dir que quan ho vàrem fer hi havia moltes eines que no utilitzava, però, ara gràcies a la motivació per aprendre a aprendre, he pogut investigar molt en la xarxa i ara el meu món virtual d’eines és així.

 

 

Com es pot veure a la imatge per n’Adell i Castañeda el PLE és un concepte i una manera d’utilitzar la xarxa per aprendre, que té tres característiques bàsiques relacionades amb els processos cognitius: llegir (cercar informació), escriure (reflexionar) i compartir (per a relacionar-se).

Al finalitzar aquest mapa, estava tota emocionada donat que mai havia utilitzat aquesta eina i li he dit a la meva filla Joele que podia donar una ullada al cmapstools perquè era molt interessant por fer esquemes. Però la seva resposta m’ha deixat morta, ella ja fa servir aquesta eina a l’escola. Ara m’adono, que els nens amb 10 anys coneixen moltes més eines que nosaltres. I be, per una part es normal, donat que ells han nascut amb les TICS.

 

A més a més, aquest fet dona més importància al fet de conèixer i saber utilitzar les donat que podríem dir, que els mestres d’educació infantil són el primer pont que faran arribar als nens al seu propi PLE. També, crec que és molt important que estigui reciclant-me amb les TICS per a sempre, o dit d’altra forma desenvolupar una formació continuada, aquest és un dels compromisos que com a futura docent vull aconseguir.

 

En You Tube, he trobat un vídeo molt interessant d’una entrevista a Jordi Adell i Linda Castañeda sobre el PLE.

Després d’escoltar en Jordi i na Linda, m’ha vingut al cap la teoria ecològica de Brofenbrenner, ell entén la influència que tenen els ambients en el desenvolupament de les persones, per això, proposa una perspectiva ecològica del desenvolupament de la conducta humana. Aquesta perspectiva,  concep l'ambient ecològic com un conjunt d'estructures interrelacionades.

 

Fins i tot els nivells són pareguts al que formem en el PLE, donat que comprèn les interrelacions que els uneix com passa amb les eines, a més a més, en el transcurs de la vida, el desenvolupament d’aprenentatge autònom pren lloc a través de processos cada vegada més complexos per necessitats o problemes que ens planteja la vida.

 

Per concloure amb aquesta entrada, he de dir que el blog a una set una ferramenta que m’ha deixat amb la boca oberta, mai havia pensat que pogués utilitzar tantes ferramentes amb el bloc i al mateix temps també serveix per a reflectir els meus sentiments, reflexionar, relacionar-me i fins i tot com a font d’informació.

 

Fins a la pròxima setmana.

 

QUINES SÓN LES CAPACITATS DE LA WEB 2.0 PER A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DOCENT?

Avui us parlaré dels canvis que han provocat la web 2.0  en tot el sistema educatiu i també, el paper que desenvolupen els mestres en aquesta evolució.

En primer lloc, m’agradaria definir què és la web 1.0, és com si en infantil no utilitzarem llibres de text per llegir però, poséssim uns llibres digitals a on els nens haurien de fer el mateix treball. Per això, en Castaño (2008) p.22 diu “és una qüestió d’actitud”, és a dir, la web 2.0 desenvolupa una intel·ligència per a tots amb una infinitat d’eines.

 

Algunes de les característiques de la web 2.0 és la col·laboració, per exemple, quan fem treballs i no podem quedar totes les companyes de la universitat, ens fiquem al Drive i podem treballar des de diferents punts a l’hora. Dit d’altra forma, podríem dir que la plataforma és la Web i ja no fa falta treballar des d’un punt determinat, ara ens permeten obrir les portes i flexibilitzar els horaris.

 

A més a més, ara que utilitzo diferents ferramentes, he pogut observar i aprendre que totes s’utilitzen igual, en un primer pas ens hem d’inscriure’ns, hem de crear, desar i per últim, publicar.

 

Amb l’objectiu d’ampliar el temari, he cercat per la xarxa un vídeo d’Internet que resumeix l’evolució i les diferències entre la Web 1.0 i 2.0.

 

 Ara bé, com serà la Web 3.0 o la 4.0, ja no utilitzarem ordinadors? El nostre ordinador serà el nostre cap? Podrem fer treballs cognitivament i desar-los a un núvol a tots estarem connectats? La veritat és que avui crec que tot això serà possible, donat que la tecnologia avança a ritmes incalculables.     

Però, hem de tenir en compte que l’accés a la informació sigui com sigui, no garanteix el coneixement, avui en dia i sobretot en primària no podem dir que els nens que s’enfilen a la xarxa sense problemes, cercaran la millor informació donat que normalment agafen el primer link que surt al Google. Altra característica que tenim és la del usuari “Prosumer”, en la que creem i consumim a una velocitat increïble.

Aquí teniu el mapa conceptual que hem fet a classe amb algunes de les característiques abans esmentades:

 

Per altra banda, tenim la transformació que ha produït la Web 2.0 en l’educació. Aquesta eina ha canviat la meva perspectiva, hem passat de la simplicitat a la complexitat i de la transmissió a la construcció. Tota la informació està distribuïda, ja que no tenim un llibre de text a on el que és suposa que és important sol estar remarcat en negreta.

A més a més, en el meu propi procés d’aprenentatge i en les primeres entrades que vaig fer a la universitat explicava com amb les TIC, podia compartir els meus treballs, vídeos, sentiments, pensaments i emocions. En aquell moment era un món molt desconegut per a mi i ara ja puc dir que conec moltes eines, però és clar, en aquest aspecte he de fer un aprenentatge continuat per a tota la vida.

També, aprenem en qualsevol banda, tots els moments són educatius i els rols dels mestres i dels alumnes han canviat. En Vigotsky,  ja parlava de la zona de desenvolupament proper (Z.D.P) i és increïble com ara en la web 2.0, aquesta teoria es pot desenvolupar amb una de les seves característiques, que és l’aprenentatge col·laboratiu amb diferents eines.

Per a mi l’educació infantil ha de ser manipulativa però, no ens hem d’oblidar de les eines que ens aporta la web 2.0 i que si les tenim, poden reduir el temps de feina i les despeses  de tintes, que per cert són molt cares. Aquí deix el segon esquema, que hem fet a classe.

 

Per últim, voldria dir que avui conec moltes eines que em fan que pugui treballar més ràpid i en qualsevol banda.

                      (La meva filla Joele i jo fent feina a la piscina de Raspalla)

COM HA DE SER L'ALFABETITZACIÓ DEL CIUTADÀ DEL SEGLE XXI?

“Así pues cualquier proyecto que implique utilización de las TIC, cambios metodológicos, formación de los profesores universitarios, etc. constituye una innovación. En este sentido, creemos que aquellas universidades que no contemplen cambios radicales en relación a los medios didácticos y a los sistemas de distribución de la enseñanza pueden quedar fuera de la corriente innovadora que lleva a las nuevas instituciones universitarias del futuro.” (Salinas1999)

En aquesta entrada m’agradaria donar la benvinguda de l’assignatura “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge”. Crec que l’assignatura, m’aportarà reflexions sobre la importància de les TICS en l’ensenyament i més a més, desenvoluparem les classes amb el Flippet Clasrrom (forma d’ensenyança invertida). La veritat és que al principi estava una mica nerviosa, donat que no entenia molt bé que era això d’invertir la classe, però, crec que és molt més dinàmic. Però, això sí, has d’anar al dia perquè, si no, et perds!   

En la primera lectura d’en Adell, “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, he conclòs que ell destaca els canvis per fases que han provocat les noves tecnologies en la societat d’avui en dia. La primera fase, el llenguatge oral, és des de que l’home va inventar la parla com a instrument, o dit d’altra forma, la parla com a tecnologia.

I després d’aquesta, es desenvolupen altres fases com l’escriptura i la creació de signes gràfics, la impremta i les possibilitats de multiplicar la informació, la telecomunicació i Internet que no surt en la lectura, però, crec que és molt important ficar-la com una de les grans revolucions que més canvis han produït en la societat, es clar, sempre que puguis pagar els instruments necessaris i en aquest aspecte hem de pensar que tothom no té les mateixes possibilitats.

En la segona lectura, de n’Area “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, he pogut ampliar els meus coneixements sobre les característiques, la doble cara de la moneda tecnològica i l’impacte educatiu que aquesta té amb tots el que la tenim a l’abast.

 

Com podeu veure el primer mapa conceptual, trobem la cara amarga amb la bretxa digital que avui en dia es fa present a tot el món. Per la xarxa, he trobat un vídeo d’unes companyes d’Eivissa, que és molt interessant per la meva futura docència.


   

Personalment, crec que la ciutadania s’ha de moure perquè així els de dalt s’adonaran que  Internet hauria de ser gratuït i a l’abast de tothom, com un recurs educatiu de multialfabetització i com a verdadera eina de llibertat d’expressió.

Quan vaig començar a magisteri, no pensava en la importància que tenen les TIC, però, ara em plantejo reptes de futur, a on tots els nens puguin gaudir dels beneficis que ens aporten les noves tecnologies, sense barreres culturals, econòmiques o polítiques.

Però, per pujar aquest graó hauria de contestar a les següents preguntes,  com a futura docent, com puc ajudar? Què faré enfront de les diferències? Quins seran els meus objectius principals?

Així doncs,  sento el compromís moral de donar el meu granet de sorra, però he de ser sincera i també, no estic molt segura d’arribar a temps donat que la tecnologia avança a passos gegantescos i el que avui és una innovació demà ja no serà tan útil.

A més a més, com diu en Javier Soto Nadal “...un proyecto del uso de tecnologías de información en la educación no se logra con poner computadoras en colegios ya que además los profesores deben estar preparados, se tiene que preparar material educativo y deben crearse comunidades virtuales ya que es un aprendizaje integral y holístico”. (Ministro de Educación de Perú).

Per finalitzar, tan sols vull dir que crec que l’essència de les TICS és molt positiva, per exemple, l’altre dia la meva avia em va dir, que volia un marc digital, per poder mirar a tota la família i tots els moments que ha viscut en la seva vida i això em va fer veure la cara bona de les noves tecnologies.